Hedge Funds, els nous fons d'inversión

Marc Garrigasait conversant amb el financer George Soros.

Freqüentment, apareixen notícies sobre la creació de nous Hedge Funds, fons amb novedoses tècniques d'inversió en relació als fons tradicionals. De fet, el seu creixement s'ha disparat en els últims dos anys coincidint amb les fortes caigudes en els mercats mundials d'accions.

Marc Garrigasait conversant amb el financer George Soros.
Tot el món ha sentit parlar de George Soros o de Michael Steinhardt, tanmateix, per la majoria dels inversors espanyols, els hedge funds són encara un gran desconegut. A aquest desconeixement ha contribuït, sens dubte, el fet que en molts casos s'ha atribuït a aquests fons la culpabilitat d'algunes crisis financeres, com la ruptura del S.M.E. en 1992, la crisi del pes mexicà en 1994 o el col· lapse de les divises asiàtiques en 1997. Tanmateix, i d'acord amb un informe del F.M.I. emés en el seu dia, sembla dubtós que se'ls pugui acusar de ser els responsables d'aquestes crisis en els mercats de divises. En el cas de la crisi del SME de 1992, certament els hedge funds van ser els primers en vendre, però no està clar, que en el cas de la crisi del pes mexicà, s'avancessin al conjunt del mercat, i en el cas de la crisi asiàtica de 1997, van vendre molt després que ho fessin les firmes domèstiques i els bancs internacionals, i inclús, són coneguts els recolzaments a algunes divises per part dels principals Hedge Funds. Per altra part, el patrimoni dels macro Hedge funds, fons que especulen habitualment amb divises, és aproximadament d'uns 30 millards de $, mentre que els actius gestionats pels inversors institucionals dels països rics (bancs, fons d'inversió i de pensions) implicats exactament en el mateix tipus d'especulacions, és quasi mil vegades superior.

Encara que Alfred Jones va crear el primer hedge fund en 1949, en realitat, el fenomen hedge fund és un fenomen recent, només un 10% d'aquests fons tenen més de 10 anys de vida, mentre que el 70% d'ells tenen una història de menys de 5 anys. Per altra part, fins fa poc temps, es tractava d'un model d'inversió essencialment nordamericà, tanmateix, això està canviant ràpidament, ja que els ciutadans de la resta del món no podem invertir en els fons nordamericans per motius legals i comercials. Així, els gestors dels hedge funds americans van decidir crear fons clònics off-shore. Encara que per nombre, els fons off-shore només representen el 44 per cent dels hedge funds, els seus actius sobrepassen ja als dels fons nordamericans.

El terme hedge fund s'aplica a instruments d'inversió col· lectiva, que s'especialitzen en combinar dues tècniques d'inversió, short selling (agafar prestat un actiu i vendre-ho amb l'objetiu de poder comprar-ho més barat abans del moment del pagament al prestador) amb l'objetiu de reduïr el risc i apalancament (comprar actius amb diner prestat) per aconseguir un increment en la rentabilitat. Un exemple seria combinar la compra d'aquelles accions que el gestor creu infravalorades, amb la venda d'una cistella d'accions sobrevalorades per protegir-se contra una caiguda general del mercat. D'aquesta forma, aquests fons cobreixen (hedge) les seves posicions, d'aquí el seu nom. Aquesta tècnica persegueix aconseguir que els seus rendiments no depenguin de la direcció del mercat.

A pesar del que s'ha exposat anteriorment, la principal dificultat per explicar que és un hedge fund, resideix en el fet que existeix una gran varietat de fons amb estratègies d'inversió molt diferents, que es van agrupant sota aquest nom, el que ens ofereix un ventall de possibilitats en el que risc i rendiments varien molt àmpliament.

- Alguns hedge funds tenen un model d'inversió bastant tradicional, són els coneguts com "Macro Hedge Funds", i que basen la seva estratègia en l'anàlisi macroeconòmic de diferents països, i acostumen a prendre posicions en el mercat d'accions, bons o divises. El seu nivell de risc és alt i els seus resultats poden ser espectaculars en alguns períodes, i molt negatius en altres. Si la política econòmica d'un país els hi sembla inconsistent i la seva possibilitat de mantenir el tipus de canvi és qüestionable, aquests fons aposten per una devaluació, assumint posicions curtes en aquesta divisa.

- Els Market Neutral són fons amb un baix nivell de volatilitat. La seva estratègia d'inversió intenta cobrir al màxim el risc de mercat, agafant posicions compensades, molt sovint en diferents actius d'un mateix emissor. Per exemple, poden estar comprats en bons convertibles i venuts en l'acció subjacent. Poden també utilitzar futurs per cobrir el risc de tipus d'interés. El seu objetiu és obtenir resultats no correlacionats amb l'evolució dels mercats de bons o d'accions.

- Els denominats Short Selling, com el seu nom indica, basen la seva estratègia en la venda en descobert d'actius, amb la idea de poder recomprar-los posteriorment a preus més barats, degut a una situació de sobrevaloració de l'actiu o del conjunt del mercat, o a dolents resultats empresarials, etc. Aquests fons també són utilitzats per altres fons com instruments de cobertura, o per aquells que suposen que s'apropa un cicle baixista. Són fons amb una alta volatilitat i correlacionats negativament amb el seu benchmark.

Altres, com els denominats Distressed Securities compren accions o bons que es troben molt infravalorats, ja que la companyia es troba en fallida o en profunda reorganització. Els beneficis s'obtenen d'un excés de descompte del valor dels actius degut essencialment a una sobrevenda per part dels inversors institucionals que no poden mantenir en les seves carteres actius amb un rating que ha caigut per sota de cert nivell. Els resultats d'aquests fons no depenen, en general, de la direcció dels mercats i la seva volatilitat està entre baixa i moderada.

A més dels models exposats anteriorment, s'hauria de parlar dels Aggressive Growth, Market Timing, Multi Strategy, Special Situations, etc.
En conjunt, podría dir-se que avui dia els hedge funds són fons que en lloc de prendre únicament posicions llargues en els mercats, tal i com ho fan els fons tradicionals, són fons que en la seva estratègia d'inversió aprofiten totes les possibilitats que ofereixen els productes derivats.

A pesar del gran desenvolupament que estan tenint aquest tipus de fons, de moment per la gran majoria dels inversors espanyols, els hedge funds continuaven sent únicament un producte financer quasi inaccessible, ja que la única possibilitat d'invertir en ells era la de fer-ho mitjançant els fons clònics off-shore, amb totes les complicacions jurídic-fiscals que allò suposava. És a partir del llançament de productes alternatius espanyols com el fons FIMA MARKET NEUTRAL I FIM, que el petit inversor pot accedir a productes financers que es beneficien d'aquestes tècniques d'inversió.